Polítiques urbanes: estat global

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat l’informe «Estat global de la política urbana nacional 2021: assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible i de l’acció climàtica», una comparativa de 162 països.

L’amplitud i la urgència dels reptes urbans actuals han donat protagonisme a les polítiques urbanes. Abans de la pandèmia, més de 90 països utilitzaven explícitament les polítiques urbanes nacionals per establir una visió comuna, alinear polítiques sectorials, fomentar vincles entre els àmbits rural i urbà, abordar les desigualtats socioespacials i facilitar diàlegs multinivell per a una urbanització equilibrada, policèntrica i de més qualitat, que afavorís un creixement i benestar inclusius i sostenibles per a tothom. 

La crisi de la COVID-19 ha magnificat els reptes urbans coneguts, però també ha creat l’acceptació social i política necessària per a promoure reformes polítiques a prova de futur que incloguin municipis de totes les mides. La política urbana nacional s’ha erigit en un instrument clau per aconseguir un desenvolupament urbà sostenible, en una responsabilitat compartida entre països, regions i ciutats.

Per tal de donar una aplicació pràctica als recursos generats a escala global durant la pandèmia, l’OCDE ha publicat aquest document, disponible en anglès, per repassar les polítiques urbanes nacionals de 162 països d'arreu del món. L’informe serveix com a font crítica d’informació i anàlisi per a responsables de les polítiques locals i professionals urbans d’arreu del món, ja que estableix les bases per entendre com i en quines formes s’han desenvolupat, implementat i supervisat les polítiques urbanes nacionals a escala global. De fet, aquesta és una segona edició de la versió apareguda el 2018, basada en una enquesta a 86 països que es va complementar amb una investigació documental sobre 76 països addicionals. 

L’objectiu general d’aquesta segona edició millorada és ajudar els governs centrals a avançar en els processos d’elaboració de polítiques urbanes nacionals, especialment en la creació d’un vincle més fort entre aquestes polítiques i les agendes globals relacionades amb la ciutat, com l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i la Nova Agenda Urbana, i en la incorporació de l’acció climàtica en l’instrument. 

Així mateix, el document proposa 10 recomanacions a partir de l’anàlisi de les polítiques estudiades, entre les quals hi ha la promoció de les polítiques urbanes nacionals com a marc clau per replantejar paradigmes urbans de la nova normalitat cap a ciutats justes, verdes i intel·ligents que puguin anticipar-se i respondre a futurs xocs, i l’afavoriment del compromís dels diferents nivells de govern, així com amb altres grups d’interessats, en el disseny, implementació i seguiment de l’instrument, per implicar tots els segments de la societat i atendre les necessitats dels més vulnerables.

L’informe [3] és un treball conjunt entre l’OCDE, ONU-Hàbitat [4] i Cities Alliance [5], com a resultat clau del Programa Nacional de Política Urbana, una associació global llançada el 2016 a la Conferència d’Hàbitat III de Quito [6].

[+ [7]] Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) 
[+ [8]] Estat global de la política urbana nacional 2021: assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible i de l’acció climàtica