Davant la fragilitat dels Estats, més Europa

El passat 16 de setembre, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen va pronunciar el seu primer discurs de l’estat de la Unió. La intervenció es va centrar en com adreçar els principals reptes als que ha de fer front la UE i els seus Estats membres en un any marcat per la pandèmia i la crisi social i econòmica.  

En un dels anys més atípics de la història, la UE i els seus Estats membres han de fer front a diverses problemàtiques que amenacen el present i el futur del projecte europeu, des de les negociacions post-Brexit, la pandèmia de la COVID-19 i les conseqüents limitacions de l’espai Schengen fins a les crisis climàtica, econòmica i dels refugiats. Davant d’aquestes múltiples fragilitats que amenacen a Europa, la resposta de la presidenta de la Comissió Europea és inequívoca: més Unió Europea. Així ho va manifestar en el seu primer discurs de l’estat de la Unió, ric en propostes i pronunciat davant d’una Eurocambra que demana un rol més preponderant de la UE en aquestes crisis que assetgen al vell continent.  

En relació a la pandèmia del coronavirus, la presidenta de la CE proposa potenciar la «Unió Sanitària Europea» a partir de l’enfortiment de l’Agència Europea del Medicament i del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), la creació d’una nova agència europea de recerca biomèdica, el reforç de programes de salut i fent possible un magatzem europeu de productes farmacèutics.  

En l’àmbit de l’acció climàtica, Von der Leyen va comprometre’s a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UE en un 55% pel 2030 (un pas que també busca acontentar al Parlament Europeu, que reclama un 60%). La presidenta de la CE també va recordar que el 30% del deute que Brussel·les emeti per finançar el nou instrument temporal de recuperació, titulat Next Generation EU, seran bons verds i que el 37% dels 750.000M€ que preveu aquest instrument es destinaran íntegrament als objectius del Pacte Verd Europeu.  

La UE continua concebent la transició ecològica i digital com el pilar clau pel progrés europeu a mig i llarg terme. Per Von der Leyen, aquesta ha de ser la «dècada digital d’Europa», raó per la qual es crearà un núvol informàtic europeu, s’invertirà en l’expansió del 5G, el 6G i la fibra, i es portarà la connectivitat als pobles d’Europa.  

Altres mesures d’interès proposades per la presidenta de la Comissió van ser: la creació d’una nova Bauhaus europea per reforçar el projecte cultural europeu; una nova estratègia pel futur de l’espai Schengen; un nou pacte sobre migració (que es presentarà en les properes setmanes); i una nova estratègia per reforçar els drets LGTBI; entre altres.  

[+ [3]] Informació sobre el discurs de Ursula Von der Leyen