Observatoris urbans: una revisió comparativa

L’agència de Nacions Unides per als assentaments urbans ONU-Habitat [3], en col·laboració amb el laboratori Connected Cities Lab [4] de la Universitat de Melbourne (Austràlia) i la Universitat College London (Regne Unit), ha publicat recentment l’informe Observatoris urbans: una revisió comparativa [5]. Aquest document descriu la tasca dels observatoris urbans, la proposta de valor que fan i els desafiaments a què s’enfronten en diversos contextos urbans d’arreu del món.

A partir d’estudis de cas de 32 ciutats i gran cobertura geogràfica, l’informe ofereix dades comparatives tangibles del funcionament d’aquestes institucions i en contextualitza les funcions, activitats i resultats, així com les contribucions que poden fer contra l’actual crisi de la COVID-19. Aquestes organitzacions ajuden a la traducció de les dades en coneixement, i fan de nexe d’unió entre la recerca i la presa de decisions. D’aquesta manera, els observatoris fan possible als gestors urbans que puguin posar en pràctica un experiment de governança urbana informada.

Els observatoris urbans tenen un paper clau en la governança urbana, perquè gràcies a la recol·lecció de dades, anàlisi de paràmetres i estudis comparatius, donen suport a l’elaboració de polítiques i presa de decisions basades en dades robustes i experiència; ja sigui a través d’assessorament estratègic o perquè arriben allà on a vegades la recollida de dades estatal no arriba. En paral·lel, aquests observatoris juguen un paper clau a l’hora de defensar el reconeixement de les múltiples realitats urbanes experimentades pels habitants d’un territori, i posa en relleu la complexitat i la variància, fins i tot dins d’una mateixa localitat. Finalment, els observatoris connecten el coneixement dins i entre ciutats, fent que sigui inclusiu i accessible, i oferint a les autoritats locals un banc d’experiències d’èxits i fracassos d’arreu del món per trobar solucions als reptes que tenen.

Tot i que no formen part dels estudis de cas, cal mencionar que tant l’Observatori metropolità urbà [6] (de la xarxa Metropolis), com l’Observatori de Cooperació Descentralitzada [7] (de la Diputació de Barcelona i la Intendencia de Montevideo) han estat analitzats per a la realització d’aquest informe. Aquest últim és un bon exemple de la quantitat de recursos i eines [8] que els observatoris urbans poden oferir als governs locals.