Recull d’iniciatives i experiències per part de xarxes de municipis i organismes internacionals

L’aparició de la COVID-19 està generant una crisi mundial sanitària sense precedents que, en una primera fase, està posant al límit el nostre sistema de salut, els serveis socials i les infraestructures i que, en un segon estadi, generarà repercussions econòmiques i socials de gran impacte al territori. En altres paraules, la crisi posa a prova la capacitat del sistema d’absorbir un enorme xoc global, així com la nostra capacitat de resiliència social i econòmica.

Les autoritats locals es troben a la primera línia per fer front a aquesta pandèmia que afecta àrees urbanes de totes dimensions i que obvia els límits administratius establerts. Els ens locals, com a administració més propera a la ciutadania, estan donant resposta i gestionant l’emergència sovint amb pocs recursos i amb competències limitades. No obstant això, els esforços per coordinar-se amb d’altres administracions competents, estatals, regionals i fins i tot amb el sector privat i la ciutadania, estan obrint un nou paradigma de col·laboració que genera respostes innovadores, efectives i localitzades.

En aquest context, la UE ha dissenyat una sèrie de mecanismes i ajudes econòmiques per tal de fer front a la pandèmia i minimitzar-ne les repercussions econòmiques i socials:

Iniciatives de la Unió Europea

La Comissió Europea ha proposat un conjunt de  [3]mesures [3] per garantir el subministrament adequat d’equipament de protecció i material sanitari arreu d’Europa, i alhora, amortir l’impacte sobre l’economia i assegurar els mitjans de subsistència de la població mitjançant la plena flexibilització de les normatives pressupostàries de la UE .

El Comitè de les Regions ha elaborat un Pla d’acci [4]ó [4] per donar suport i ajudar les autoritats locals i regionals en la lluita contra la pandèmia del coronavirus. Aquest inclou una plataforma per intercanviar, cooperar i facilitar el suport mutu entre ciutats i regions de la UE, però també altres mesures destinades a coordinar les emergències mèdiques locals i una estratègia de comunicació per informar sobre el què està fent la UE per lluitar contra la COVID-19.

Iniciatives de xarxes de municipis, organismes internacionals i altres actors rellevants

En la mateixa línia, la comunitat local d’arreu està reaccionant mitjançant nombroses iniciatives, publicacions, webinars, conferències en línia i plataformes que aglutinen nombroses bones pràctiques que s’estan duent a terme a escala local per fer front al coronavirus.

En aquesta publicació hem volgut endreçar de forma senzilla les principals iniciatives que van sorgint i que anirem actualitzant de manera periòdica. Cal dir que algunes són de caràcter intern i que només els membres de la xarxa o plataforma hi poden accedir. Això no obstant, creiem prou interessant recollir-les comptant que en un futur s’obriran a la resta de la comunitat local.

Xarxes:

• EUROCITIES. Informació actualitzada de les diferents ciutats europees per lluitar contra COVID-19. La xarxa de grans ciutats europees EUROCITIES [5] difon les diferents mesures [6] que adopten les ciutats membre de la xarxa per combatre la pandèmia (informació que mantenen actualitzada constantment). Actualment hi ha informació de gairebé 100 accions, classificades en 5 categories: cultura, alimentació, gent sense sostre, contractació, voluntaris i gestió de residus. A més, han analitzat  [7]de quina manera les ciutats es poden beneficiar de la Iniciativa d’Inversió en resposta al coronavirus. 
• Consell de Municipis i Regions d’Europa. El CMRE [8] ha habilitat un espai [9] al seu lloc web per compartir informació, actualitzacions i recursos entre els membres de la xarxa. També aglutinen els enllaços directes a les diferents associacions nacionals. D’interès particular és l'article d'opinió [10] de Stefano Bonaccini, president de la xarxa i de la regió d’Emília-Romanya, especialment afectada pel coronavirus.
• PLATFORMA [11], la coalició paneuropea de ciutats i regions per la cooperació al desenvolupament, ha publicat 11 recomanacions [12] per a una resposta coordinada global de ciutats i regions a la COVID-19. La xarxa també va organitzar un webinari [13] amb representants d’institucions internacionals i europees i electes subnacionals per compartir i intercanviar experiències, sessió que va comptar amb la intervenció de la Diputada de Relacions Internacionals i Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz. 
• AER, COVID-19 HUB. L’Assemblea de Regions Europees [14], la xarxa de regions europees fundada el 1985, ha habilitat un espai anomenat HUB COVID-19 [15] al seu lloc web on concentra enllaços a recursos per les autoritats subnacionals europees, amb informació sobre mesures institucionals, convocatòries a programes de finançament i altres eines d’interès.
• ICLEI. El Secretariat europeu de la xarxa Governs Locals per a la Sostenibilitat [16], ha reprogramat la sèrie de webinaris  [17]d’Històries de resiliència a les ciutats (City Resilience Stories Webinar Series) per oferir tallers dedicats a les mesures per fer front al COVID-19 a escala local.
• CGLU [18]. METROPOLIS [19]. ONU-HABITAT [20]. Una experiència d’aprenentatge en viu. Els governs locals estan a la avantguarda de la pandèmia mundial provocada pel corona virus. Per això, CGLU, Metropolisi ONU Habitat han llançat un conjunt d’iniciatives de capacitació [21] per tal de donar als governs locals eines per mantenir el funcionament dels serveis públics a les ciutats i territoris d’arreu del món davant de la crisi mundial que estem vivint, i construir així territoris més resilients. L’experiència d’aprenentatge en viu tracta àmbits diversos que van de l’habitatge o la mobilitat fins a la cultura [22], i es divideix en tres blocs:
  • Una comunitat virtual per compartir experiències de gestió de crisis i protecció de bens comuns.
  • Una guia per equipar als actors necessaris per tal de donar una resposta ràpida i eficaç.
  • Un repositori en línia per intercanviar bones pràctiques anomenat “Cities for global Health”.
• METROPOLIS [19]. ALLAS. CGLU [18]. Cities for Global Health [23]. La col·laboració entre ciutats i administracions de diferent nivell és un element clau per fer front a la crisi global que estem vivint provocada per la COVID-19. Vinculada a la iniciativa anterior, Metropolis i la aliança de ciutats ALLAS i en col·laboració amb CGLU, han creat la iniciativa Cities for Global Health, amb l’objectiu de compartir d’una manera ràpida informació rellevant per poder fer front a les grans emergències sanitàries en zones urbanes, entre les que es troba el coronavirus. Aquesta plataforma està oberta a totes les ciutats del món i permet l’intercanvi de materials, estratègies i protocols que puguin ajudar a combatre l’actual crisi.
• La Xarxa de Ciutats Globals Resilients [24] (GRCN) i el Banc Mundial han programat una sèrie de webinaris  [25]setmanals que van anunciant a Twitter [26] per compartir coneixements de ciutat a ciutat anomenada #CitiesOnTheFrontline, un espai virtual d’intercanvi d’experiències amb experts per millorar els sistemes de resposta urbans.
• C40 [27]. CIUTATS I CORONAVIRUS. La xarxa mundial de grans ciutats contra el canvi climàtic C40 ha habilitat un portal de recursos [28] destinats a la gestió del coronavirus a les ciutats amb informació que s’actualitza periòdicament. En aquest portal hi ha una col·lecció curada d’articles i recursos rellevants per comprendre i combatre la difusió i l’impacte del virus, una secció d’intercanvi de suport, una recopilació d’accions i iniciatives locals, recursos de dades i visualització, anuncis dels propers esdeveniments virtuals, accés als recursos públics de programes i xarxes de la C40 i d’altres.
• ACR+ [29] (Association of Cities and Regions for sustainable Resource management). Gestió municipal de residus en temps de COVID-19 [30]. La xarxa ACR+ està recopilant dades sobre els diferents sistemes i solucions implementades a tot Europa per gestionar els residus municipals en la situació de crisi actual. L’objectiu és reunir i intercanviar pràctiques, sent conscients que les situacions són diverses i depenen de les restriccions nacionals i locals, així com dels mitjans disponibles. ACR+ també ha programat un webinari específic en el marc del programa Zero Waste Cities [31].
• ERRIN [32] (European Regions Research and Innovation Network). Actualització sobre la COVID-19. Recull [33] de les darreres notícies, convocatòries, iniciatives i accions dels membres de la xarxa ERRIN per fer front al brot actual de COVID-19.
• NECSTouR [34], la xara de regions europees turístiques compromeses amb la sostenibilitat (econòmica, social i ambiental) i la governança turística, també ha consolidat un espai de trobada virtual  [35]per als membres i per qualsevol autoritat pública interessada en conèixer les mesures de mitigació i recuperació de l’impacte del coronavirus arreu del món en la cadena de valor del sector turístic. També han ampliat la seva base de dades de bones pràctiques [36] amb experiències regionals per fer front a la COVID-19.
• Programa URBACT [37]. Reaccions de les ciutats URBACT a la COVID-19. El Programa de Cooperació Territorial Europea que fomenta el desenvolupament urbà integrat i sostenible a ciutats de tota Europa ha agrupat exemples de respostes de ciutats [38] i un mapa interactiu [39] de bones pràctiques d’arreu d’Europa. Les temàtiques urbanes que s’han destacat són les següents:
  • Suport als i les treballadores en primera línia
  • Suport a l’economia local
  • Subministrament d’aliments locals
  • Suport a l’educació i la salut mental
• ELTIS [40], l’observatori de mobilitat urbana, va actualitzant un espai a la pàgina web on aglutina recursos, enllaços i iniciatives [41] relatives a la mobilitat urbana en temps de coronavirus. 

Organismes internacionals:

• NACIONS UNIDES, Programa de Nacions Unides per als Assentaments Humans [20]. Covid-19 a les ciutats, el que fem avui canviarà les ciutats del demà per fer-les més resilients davant crisis futures. Missatges clau, consells i recull de notícies i iniciatives [42] de ciutats i assentaments informals d’arreu del món per fer front al coronavirus.
• URBAN RESILIENCE HUB [43] de Nacions Unides ha habilitat un espai específic [44] a la seva pàgina web per compartir experiències de resiliència en temps de coronavirus, ja siguin institucionals o personals. La conversa global, oberta a tothom, queda reflectida en un mapa interactiu que geolocalitza les contribucions.  
• COMISSIÓ EUROPEA. Repte de les ciutats intel·ligent [45]s [46]. El programa de la Comissió Europea ha previst un paquet de suport específic per fer front a la COVID-19 i facilitar així l’aprenentatge i l’intercanvi de bones pràctiques a partir de les intervencions efectives dutes a terme per ciutats, tant de ciutats europees com mundials. Com que el període de presentació de manifestacions d’interès  [47]per participar al programa encara és obert (fins al 29 de maig), de moment posen a disposició de tothom una sèrie de webinaris [48] centrats en la ciutat per aprendre, intercanviar pràctiques i donar suport a les administracions locals. Els temes inclouen respostes als riscos per a la salut, intervencions en impactes econòmics i estratègies generals per a una gestió i preparació efectives.
• COMISSIÓ EUROPEA. L’economia social en lluita contra el coronavirus [49]. Espai en línia [50] habilitat per la Comissió Europea per compartir documents, iniciatives i accions socials en l’àmbit de la lluita contra el COVID-19, com ara solucions tecnològiques, serveis per a gent gran, sol·licituds de voluntariat, serveis d’entrega d’aliments, cursos en línia, etc. També inclou propostes de ciutats. 
• OCDE. Recull de respostes governamentals innovadores. La divisió de Govern obert i innovador de l’Observatori d’Innovació del Sector Públic [51] de la OCDE recull solucions governamentals innovadores, digitals i obertes [52] que puguin servir d’inspiració per a respondre la crisi actual, tals com la impressió 3D de ventiladors, noves formes de tests del COVID-19, ús de canals de comunicació de crisis, lluita contra la desinformació, ús de plataformes d’intercanvi de coneixement, reglaments d’emergència, pressupostos, contractació o col·laboració entre organitzacions, ús de dades de govern obert per a la creació de productes i serveis millorats per a la planificació, provisió i seguiment de les polítiques relatives al coronavirus, transició a aules virtuals, digitalització ràpida de serveis públics presencials i altres.
• La OCDE [53] també recull un webinari [54] i un podcast [55] d'expertesa, així com les respostes polítiques de ciutats [56] davant la pandèmia dividides en sis àrees d’acció:
  • Comunicació i sensibilització,
  • Pràctiques al lloc de feina i patrons de desplaçament,
  • Distància social i confinament,
  • Mesures específiques per a grups vulnerables,
  • Provisió de serveis locals, especialment aigua i residus,
  • Ajudes a empreses i recuperació econòmica.
• Programa ESPON [57]. Recull d’experiències i dades de les respostes regionals i locals davant del coronavirus [58]. Amb l’objectiu de donar suport a la ciutadania i a les empreses, les diferents autoritats regionals i locals a Europa estan adaptant els seus serveis i posant en marxa mecanismes d’emergència per tal de fer front a la pandèmia del COVID-19. Per aquest motiu, des del programa europeu ESPON 2020 es vol rebre informació sobre les millors pràctiques que s’estan duent a terme en les diferents regions i/o ens locals per tal de compartir-les. Addicionalment, des del programa europeu ESPON 2020 es col·labora amb altres associacions d’investigació a nivell europeu per recavar informació i dades científiques en la lluita contra la COVID-19, com per exemple The regional studies association (RSA) o l’European regional science assotiation (ERSA).

Societat civil:

• Iniciativa ciutadana “ [59]Frena la curva” [59]. Frena la Curva [60] (FLC) és una plataforma ciutadana on persones voluntàries, emprenedores, activistes, organitzadores socials,makers i laboratoris d’innovació pública i oberta cooperen per canalitzar i organitzar l’energia social i la resiliència cívica davant de la pandèmia del COVID 19. D’aquesta manera es dona una resposta des de la societat civil complementaria a la dels governs i els serveis públics essencials. Es tracta doncs d’un servei geolocalitzat d’ajuda mútua entre veïns i veïnes. Aquesta iniciativa va néixer a l’Aragó el 12 de març, però actualment ja s’està expandint a fins a 12 països com són França, Polònia, Argentina, Uruguay, Brazil i molts altres del continent sud-americà. Si voleu descobrir com s’ha teixit aquesta iniciativa també podeu accedir a aquest enllaç [61].
• SOLIVID [62] és un projecte col·lectiu que posa en relació observatoris i equips de recerca, entitats i persones d’arreu del món per a la construcció d’un mapa col·laboratiu [63] i d’un banc de recursos [64] en línia d’iniciatives solidàries d’arreu del món davant la crisi de la COVID-19. Alguns exemples de la província son la xarxa SERSolidaria de Santa Eulàlia de Ronçana o Units farem força de Rubí.