Comunitat Europa i Estratègia Internacional

L’aparició de la COVID-19 està generant una crisi mundial sanitària sense precedents que, en una primera fase, està posant al límit el nostre sistema de salut, els serveis socials i les infraestructures i que, en un segon estadi, generarà repercussions econòmiques i socials de gran impacte al territori. En altres paraules, la crisi posa a prova la capacitat del sistema d’absorbir un enorme xoc global, així com la nostra capacitat de resiliència social i econòmica.

Les autoritats locals es troben a la primera línia per fer front a aquesta pandèmia que afecta àrees urbanes de totes dimensions i que obvia els límits administratius establerts. Els ens locals, com a administració més propera a la ciutadania, estan donant resposta i gestionant l’emergència sovint amb pocs recursos i amb competències limitades. No obstant això, els esforços per coordinar-se amb d’altres administracions competents, estatals, regionals i fins i tot amb el sector privat i la ciutadania, estan obrint un nou paradigma de col·laboració que genera respostes innovadores, efectives i localitzades.

En aquest context, la UE ha dissenyat una sèrie de mecanismes i ajudes econòmiques per tal de fer front a la pandèmia i minimitzar-ne les repercussions econòmiques i socials:

Iniciatives de la Unió Europea

La Comissió Europea ha proposat un conjunt de mesures per garantir el subministrament adequat d’equipament de protecció i material sanitari arreu d’Europa, i alhora, amortir l’impacte sobre l’economia i assegurar els mitjans de subsistència de la població mitjançant la plena flexibilització de les normatives pressupostàries de la UE .

El Comitè de les Regions ha elaborat un Pla d’acció per donar suport i ajudar les autoritats locals i regionals en la lluita contra la pandèmia del coronavirus. Aquest inclou una plataforma per intercanviar, cooperar i facilitar el suport mutu entre ciutats i regions de la UE, però també altres mesures destinades a coordinar les emergències mèdiques locals i una estratègia de comunicació per informar sobre el què està fent la UE per lluitar contra la COVID-19.

Iniciatives de xarxes de municipis, organismes internacionals i altres actors rellevants

En la mateixa línia, la comunitat local d’arreu està reaccionant mitjançant nombroses iniciatives, publicacions, webinars, conferències en línia i plataformes que aglutinen nombroses bones pràctiques que s’estan duent a terme a escala local per fer front al coronavirus.

En aquesta publicació hem volgut endreçar de forma senzilla les principals iniciatives que van sorgint i que anirem actualitzant de manera periòdica. Cal dir que algunes són de caràcter intern i que només els membres de la xarxa o plataforma hi poden accedir. Això no obstant, creiem prou interessant recollir-les comptant que en un futur s’obriran a la resta de la comunitat local.

Xarxes:

• EUROCITIES. Informació actualitzada de les diferents ciutats europees per lluitar contra COVID-19. La xarxa de grans ciutats europees EUROCITIES difon les diferents mesures que adopten les ciutats membre de la xarxa per combatre la pandèmia (informació que mantenen actualitzada constantment). Actualment hi ha informació de gairebé 100 accions, classificades en 5 categories: cultura, alimentació, gent sense sostre, contractació, voluntaris i gestió de residus. A més, han analitzat de quina manera les ciutats es poden beneficiar de la Iniciativa d’Inversió en resposta al coronavirus. 
• Consell de Municipis i Regions d’Europa. El CMRE ha habilitat un espai al seu lloc web per compartir informació, actualitzacions i recursos entre els membres de la xarxa. També aglutinen els enllaços directes a les diferents associacions nacionals. D’interès particular és l'article d'opinió de Stefano Bonaccini, president de la xarxa i de la regió d’Emília-Romanya, especialment afectada pel coronavirus.
• PLATFORMA, la coalició paneuropea de ciutats i regions per la cooperació al desenvolupament, ha publicat 11 recomanacions per a una resposta coordinada global de ciutats i regions a la COVID-19. La xarxa també va organitzar un webinari amb representants d’institucions internacionals i europees i electes subnacionals per compartir i intercanviar experiències, sessió que va comptar amb la intervenció de la Diputada de Relacions Internacionals i Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz. 
• AER, COVID-19 HUB. L’Assemblea de Regions Europees, la xarxa de regions europees fundada el 1985, ha habilitat un espai anomenat HUB COVID-19 al seu lloc web on concentra enllaços a recursos per les autoritats subnacionals europees, amb informació sobre mesures institucionals, convocatòries a programes de finançament i altres eines d’interès.
• ICLEI. El Secretariat europeu de la xarxa Governs Locals per a la Sostenibilitat, ha reprogramat la sèrie de webinaris d’Històries de resiliència a les ciutats (City Resilience Stories Webinar Series) per oferir tallers dedicats a les mesures per fer front al COVID-19 a escala local.
• CGLU. METROPOLIS. ONU-HABITAT. Una experiència d’aprenentatge en viu. Els governs locals estan a la avantguarda de la pandèmia mundial provocada pel corona virus. Per això, CGLU, Metropolisi ONU Habitat han llançat un conjunt d’iniciatives de capacitació per tal de donar als governs locals eines per mantenir el funcionament dels serveis públics a les ciutats i territoris d’arreu del món davant de la crisi mundial que estem vivint, i construir així territoris més resilients. L’experiència d’aprenentatge en viu tracta àmbits diversos que van de l’habitatge o la mobilitat fins a la cultura, i es divideix en tres blocs:
  • Una comunitat virtual per compartir experiències de gestió de crisis i protecció de bens comuns.
  • Una guia per equipar als actors necessaris per tal de donar una resposta ràpida i eficaç.
  • Un repositori en línia per intercanviar bones pràctiques anomenat “Cities for global Health”.
• METROPOLIS. ALLAS. CGLU. Cities for Global Health. La col·laboració entre ciutats i administracions de diferent nivell és un element clau per fer front a la crisi global que estem vivint provocada per la COVID-19. Vinculada a la iniciativa anterior, Metropolis i la aliança de ciutats ALLAS i en col·laboració amb CGLU, han creat la iniciativa Cities for Global Health, amb l’objectiu de compartir d’una manera ràpida informació rellevant per poder fer front a les grans emergències sanitàries en zones urbanes, entre les que es troba el coronavirus. Aquesta plataforma està oberta a totes les ciutats del món i permet l’intercanvi de materials, estratègies i protocols que puguin ajudar a combatre l’actual crisi.
• La Xarxa de Ciutats Globals Resilients (GRCN) i el Banc Mundial han programat una sèrie de webinaris setmanals que van anunciant a Twitter per compartir coneixements de ciutat a ciutat anomenada #CitiesOnTheFrontline, un espai virtual d’intercanvi d’experiències amb experts per millorar els sistemes de resposta urbans.
• C40. CIUTATS I CORONAVIRUS. La xarxa mundial de grans ciutats contra el canvi climàtic C40 ha habilitat un portal de recursos destinats a la gestió del coronavirus a les ciutats amb informació que s’actualitza periòdicament. En aquest portal hi ha una col·lecció curada d’articles i recursos rellevants per comprendre i combatre la difusió i l’impacte del virus, una secció d’intercanvi de suport, una recopilació d’accions i iniciatives locals, recursos de dades i visualització, anuncis dels propers esdeveniments virtuals, accés als recursos públics de programes i xarxes de la C40 i d’altres.
• ACR+ (Association of Cities and Regions for sustainable Resource management). Gestió municipal de residus en temps de COVID-19. La xarxa ACR+ està recopilant dades sobre els diferents sistemes i solucions implementades a tot Europa per gestionar els residus municipals en la situació de crisi actual. L’objectiu és reunir i intercanviar pràctiques, sent conscients que les situacions són diverses i depenen de les restriccions nacionals i locals, així com dels mitjans disponibles. ACR+ també ha programat un webinari específic en el marc del programa Zero Waste Cities.
• ERRIN (European Regions Research and Innovation Network). Actualització sobre la COVID-19. Recull de les darreres notícies, convocatòries, iniciatives i accions dels membres de la xarxa ERRIN per fer front al brot actual de COVID-19.
• NECSTouR, la xara de regions europees turístiques compromeses amb la sostenibilitat (econòmica, social i ambiental) i la governança turística, també ha consolidat un espai de trobada virtual per als membres i per qualsevol autoritat pública interessada en conèixer les mesures de mitigació i recuperació de l’impacte del coronavirus arreu del món en la cadena de valor del sector turístic. També han ampliat la seva base de dades de bones pràctiques amb experiències regionals per fer front a la COVID-19.
• Programa URBACT. Reaccions de les ciutats URBACT a la COVID-19. El Programa de Cooperació Territorial Europea que fomenta el desenvolupament urbà integrat i sostenible a ciutats de tota Europa ha agrupat exemples de respostes de ciutats i un mapa interactiu de bones pràctiques d’arreu d’Europa. Les temàtiques urbanes que s’han destacat són les següents:
  • Suport als i les treballadores en primera línia
  • Suport a l’economia local
  • Subministrament d’aliments locals
  • Suport a l’educació i la salut mental
• ELTIS, l’observatori de mobilitat urbana, va actualitzant un espai a la pàgina web on aglutina recursos, enllaços i iniciatives relatives a la mobilitat urbana en temps de coronavirus. 

Organismes internacionals:

• NACIONS UNIDES, Programa de Nacions Unides per als Assentaments Humans. Covid-19 a les ciutats, el que fem avui canviarà les ciutats del demà per fer-les més resilients davant crisis futures. Missatges clau, consells i recull de notícies i iniciatives de ciutats i assentaments informals d’arreu del món per fer front al coronavirus.
• URBAN RESILIENCE HUB de Nacions Unides ha habilitat un espai específic a la seva pàgina web per compartir experiències de resiliència en temps de coronavirus, ja siguin institucionals o personals. La conversa global, oberta a tothom, queda reflectida en un mapa interactiu que geolocalitza les contribucions.  
• COMISSIÓ EUROPEA. Repte de les ciutats intel·ligents. El programa de la Comissió Europea ha previst un paquet de suport específic per fer front a la COVID-19 i facilitar així l’aprenentatge i l’intercanvi de bones pràctiques a partir de les intervencions efectives dutes a terme per ciutats, tant de ciutats europees com mundials. Com que el període de presentació de manifestacions d’interès per participar al programa encara és obert (fins al 29 de maig), de moment posen a disposició de tothom una sèrie de webinaris centrats en la ciutat per aprendre, intercanviar pràctiques i donar suport a les administracions locals. Els temes inclouen respostes als riscos per a la salut, intervencions en impactes econòmics i estratègies generals per a una gestió i preparació efectives.
• COMISSIÓ EUROPEA. L’economia social en lluita contra el coronavirus. Espai en línia habilitat per la Comissió Europea per compartir documents, iniciatives i accions socials en l’àmbit de la lluita contra el COVID-19, com ara solucions tecnològiques, serveis per a gent gran, sol·licituds de voluntariat, serveis d’entrega d’aliments, cursos en línia, etc. També inclou propostes de ciutats. 
• OCDE. Recull de respostes governamentals innovadores. La divisió de Govern obert i innovador de l’Observatori d’Innovació del Sector Públic de la OCDE recull solucions governamentals innovadores, digitals i obertes que puguin servir d’inspiració per a respondre la crisi actual, tals com la impressió 3D de ventiladors, noves formes de tests del COVID-19, ús de canals de comunicació de crisis, lluita contra la desinformació, ús de plataformes d’intercanvi de coneixement, reglaments d’emergència, pressupostos, contractació o col·laboració entre organitzacions, ús de dades de govern obert per a la creació de productes i serveis millorats per a la planificació, provisió i seguiment de les polítiques relatives al coronavirus, transició a aules virtuals, digitalització ràpida de serveis públics presencials i altres.
• La OCDE també recull un webinari i un podcast d'expertesa, així com les respostes polítiques de ciutats davant la pandèmia dividides en sis àrees d’acció:
  • Comunicació i sensibilització,
  • Pràctiques al lloc de feina i patrons de desplaçament,
  • Distància social i confinament,
  • Mesures específiques per a grups vulnerables,
  • Provisió de serveis locals, especialment aigua i residus,
  • Ajudes a empreses i recuperació econòmica.
• Programa ESPON. Recull d’experiències i dades de les respostes regionals i locals davant del coronavirus. Amb l’objectiu de donar suport a la ciutadania i a les empreses, les diferents autoritats regionals i locals a Europa estan adaptant els seus serveis i posant en marxa mecanismes d’emergència per tal de fer front a la pandèmia del COVID-19. Per aquest motiu, des del programa europeu ESPON 2020 es vol rebre informació sobre les millors pràctiques que s’estan duent a terme en les diferents regions i/o ens locals per tal de compartir-les. Addicionalment, des del programa europeu ESPON 2020 es col·labora amb altres associacions d’investigació a nivell europeu per recavar informació i dades científiques en la lluita contra la COVID-19, com per exemple The regional studies association (RSA) o l’European regional science assotiation (ERSA).

Societat civil:

• Iniciativa ciutadana “Frena la curva”. Frena la Curva (FLC) és una plataforma ciutadana on persones voluntàries, emprenedores, activistes, organitzadores socials,makers i laboratoris d’innovació pública i oberta cooperen per canalitzar i organitzar l’energia social i la resiliència cívica davant de la pandèmia del COVID 19. D’aquesta manera es dona una resposta des de la societat civil complementaria a la dels governs i els serveis públics essencials. Es tracta doncs d’un servei geolocalitzat d’ajuda mútua entre veïns i veïnes. Aquesta iniciativa va néixer a l’Aragó el 12 de març, però actualment ja s’està expandint a fins a 12 països com són França, Polònia, Argentina, Uruguay, Brazil i molts altres del continent sud-americà. Si voleu descobrir com s’ha teixit aquesta iniciativa també podeu accedir a aquest enllaç.
• SOLIVID és un projecte col·lectiu que posa en relació observatoris i equips de recerca, entitats i persones d’arreu del món per a la construcció d’un mapa col·laboratiu i d’un banc de recursos en línia d’iniciatives solidàries d’arreu del món davant la crisi de la COVID-19. Alguns exemples de la província son la xarxa SERSolidaria de Santa Eulàlia de Ronçana o Units farem força de Rubí.