Acord històric pel pla de recuperació europeu

El Consell Europeu, reunit aquest passat cap de setmana amb l’objectiu de debatre sobre el pla de recuperació per la crisi de la COVID-19 i el Marc Financer Plurianual de la UE, ha tancat un nou acord amb els Estats membres per donar resposta a les urgents problemàtiques derivades de la crisi de la COVID-19.

Europa continua definint els pilars que sostindran el seu futur. La UE no només té el gran repte de posar a disposició dels seus membres les eines i recursos per a facilitar les transicions ecològiques i digitals, sinó també per fer front als efectes devastadors de la crisi del coronavirus. Malgrat la urgència de donar resposta a aquestes problemàtiques, la UE i els seus membres continuen tenint problemes per concretar aquest futur degut a la divergència d’interessos entre els Estats membres. No obstant, aquesta setmana s’ha donat un determinant pas per assentar el futur ja que s’ha assolit un acord històric a l’última sessió extraordinària del Consell Europeu per reconstruir l’economia de la UE.

En aquesta sessió, celebrada del 17 al 21 de juliol a Brussel·les, es buscava arribar a un acord amb els Estats membres sobre el pla de recuperació europeu i el nou Marc Financer Plurianual pel període 2021 – 2027 (MFP, l’anomenat «pressupost europeu a llarg plaç»), el qual precisament serà una de les potes d’aquest pla de recuperació conjuntament amb el Next Generation EU, un nou instrument temporal (també conegut com a «fons de recuperació») que combinarà subvencions i préstecs per iniciar la recuperació econòmica d’Europa abans que finalitzi l’any.

En virtut d’aquest acord, la UE tindrà 1.824 bilions d’euros per fer front als reptes del vell continent del 2021 al 2027. Específicament, el MFP disposarà de 1.074 bilions d’euros i el Next Generation EU inclourà 750.000 milions d’euros: 390.000 M€ en ajudes directes (un 22% menys del que es preveia a la proposta original) i 360.000 M€ en crèdits. D’aquest fons de recuperació, Espanya en concret es beneficiarà d’un total de 140.000 M€, dels quals 72.700 M€ seran transferències directes.

A canvi de les concessions del països «frugals» (Països Baixos, Dinamarca, Suècia i Àustria) en matèria de subvencions, aquests es beneficiaran d’un augment considerable dels xecs compensatoris (diners que cobren per ser contribuents nets), que s’eleven a uns 53.000 M€ pels 7 anys que cobreix el MFP (això equival a 7.548 M€ anuals). A més, l’acord preveu la creació d’un mecanisme de fre d’emergència que permeti bloquejar el desemborsament de les ajudes en cas que a un govern no li convenci el pla de despesa presentat per un altre Estat membre.

Aquestes concessions, si bé han permès arribar a un acord que és extremadament urgent pels països més afectats per la pandèmia, entre ells Espanya i Itàlia, també té importants conseqüències a llarg termini pel futur d’Europa. El MFP veurà com partides considerades prioritàries per la Comissió Europea i molts Estats membres, com la lluita contra el canvi climàtic, la política exterior, la recerca i la innovació, patiran importants reduccions. D’aquesta forma, la UE s’assegura un acord per començar a implementar mesures que impulsin la recuperació econòmica de les economies europees, però a canvi també redueix els recursos que haurien d’anar destinats a eixos estratègics per l’Europa del futur.

La UE ha donat un pas clau per salvaguardar el seu futur a curt termini, però perdura la incògnita sobre si aquest acord històric també podria acabar hipotecant el seu futur a llarg termini, basat en la sostenibilitat, la digitalització i la resiliència.

[+] Informació sobre el Consell Europeu extraordinari del 17 al 21 de juliol.